SITz

"SITz" declina la paradoxa d´un món
dinàmic que existeix fora de tota
possibilitat d´ocupar els barris alts
de la postura recta, i que tot i així
busca la seva dansa, el paradigma
de la seva inestabilitat.
Si és la dansa (vel·leïtosa i per
tant inesgotable) de l´homo sedens,
que tipicament va basar la seva
visió de la història en un contrast
fonamental entre actors rectes
i espectadors asseguts,
entre fer i mirar,
entre protagonitzar i "testificar".